Antecedents històrics de Montmaneu / La Panadella
Montmaneu és considerat com a lloc d'aturada en el camí ral de Barcelona a Madrid, originant una singularitat concreta i interessant.
En primer lloc, ha propiciat l'existència de dos nuclis urbans diferenciats: Montmaneu i la Panadella. I, en segon lloc, però no menys interessant, ha originat una sèrie de béns concrets que preserven la història, la cultura i el paisatge del municipi.
Montmaneu
Apareix citada ja en documents del segle XI sota el nom de Monte Maneui. També el castell i la parròquia de Montmaneu (Monte Maneu i Monte Menet)
Fou cedida al monestir de Santes Creus el 1242 , cessió que fou confirmada per Guillem de Cervera el 1252. Va passar a dependre de la corona el 1325. El 1340 el rei Pere III va fer una enèrgica reclamació als llocs de Montmaneu i de la Panadella per cobrar els 500 sous de la quèstia reial que tenien determinada.
En morir a Igualada el rei Ferran I, el 1416, el seu fill Alfons va demanar a Montmaneu la col·laboració de 20 animals de bast per a formar part de la comitiva que havia d'anar a Poblet per a la celebració dels funerals. Durant la guerra contra Joan II, el castell de Montmaneu restà sense defensors i hagué de rendir-se el 1462. La destrucció soferta durant la lluita el deixà pràcticament derruït. Un escamot de forces de la generalitat, capitanejades per l'igualadí Joan de Serrallonga, es presentà a Montmaneu per proveir-se de blat.
A la segona meitat del segle XVII, la castlania de Montmaneu fou exercida per Felip Ramon de Calders i Ferran, un personatge molt controvertit en els seus càrrecs oficials i que, alhora, era el senyor de les baronies de Segur i de Pierola. Montmaneu va pertànyer a la vegueria de Cervera fins el 1716 i després al corregiment cerverí fins el 1833.
Durant les guerres carlistes, al nucli de La Panadella, si van produir diversos enfrontaments.
El 1837 foren afusellats 276 soldats per ordre del general Benet Tristany. L'evolució del municipi ha anat en gran mesura lligada a la xarxa viària i al seu desenvolupament. Començant pel nucli de Montmaneu, d'origen medieval, amb cases i elements de façana interessants, és curiós que compti amb dues esglésies: l'església de Santa Maria i el santuari de la Mare de Déu de la Creu; aquesta última lligada a l'existència d'un antic retaule que va propiciar al segle XVII la construcció d'una segona església.
La Panadella
La Panadella, apareix anomenada ja en els documents del segle XIV. És un nucli dependent de Montmaneu, travessat per l'antiga N-II que segueix el recorregut de l'antic camí ral, fet que li confereix el caràcter hostaler i de serveis, i de la carretera de Santa Coloma a Sant Guim de Freixenet.
Actualment està formada per alguns habitatges. Molt poques segueixen amb aquesta activitat hostalera que ja es donà durant els segles XV.
El nucli de La Panadella ens vincula històricament a l'origen de l'ús residencial i de parada, al mateix temps el Santuari de la Mare de Déu del Bon Viatge torna a realitzar la funcionalitat de culte vinculada al lloc de pas com exercia abans el santuari de la Mare de Déu de la Creu vinculats als llocs d'entrada i sortida dels municipis. T
enia 57 habitants el 2005. Al segle XVII, quan tenia set cases, hi hagué una capella per al seu servei religiós. Durant les guerres carlines hi hagué combats a prop i hom hi bastí fortificacions. El 1837 el general Tristany hi ordenà l'afusellament de 276 soldats isabelins. Tradicionalment hi han reeixit les activitats de l'hostaleria i serveis.
Per atendre els habitants de La Panadella i els vianants, des del 1966 hom celebrava missa en una capella domèstica improvisada. L'any 1975 es bastí el santuari de la Mare de Déu del Bon Viatge, un edifici de petites dimensions consagrat pel bisbe de Vic el 1976.
A prop del poble segarrenc de Montfar, al SW del terme, hi ha les restes de l'antic castell de Riquer, del qual es conserva una torre rodona, esmentat ja l'any 1176, i de l'església de l'antic priorat de Sant Jordi de Riquer, pertanyent a l'ordre militar de Sant Jordi d'Alfama, el qual desaparegué quan l'ordre es fusionà al segle XV amb el de Montesa.